A mi –i perdoneu-me l’atreviment primaveral- en ésser requerida a efectuar una humil diagnosi de les tendències educatives prominents en l’actualitat, em sobrevenen els dubtes : tendències a Primària, a Secundària, a l’àmbit universitari, potser els promoguts a nivell de les associacions, o bé dins els plans comunitaris gestats per les associacions de veïns o fins els intents de socialització participativa tant en boga amb els PADs dels Districtes…………? Perquè si l‘acte educatiu ve condicionat per la declarada intenció de modificar conductes i si –com dèiem- hi afegim el medi i tots els referents que se’n desprenen , sortosament, n’hi ha diverses –encara que minoritàries- de tendències.
Deixo en suspens l’apunt, donat que no era el tema i que de fet, tan sols era un picar l’ullet als nombrosos agents de canvi amb intencionalitat educativa, no pertanyents a l’àmbit formal institucional.
Escometent frontalment la tasca encomanada el txoc també és frontal: amb 29 anyets la realitat educativa em queda força lluny i corro el perill d'esdevenir anacrònica i especulativa en excés...i això, els pedagogs no ho volem...Però faig trampa, i és que resulta que hi ha uns documents que es diuen Projectes Educatius de Centre, que vindrien a ser un full de ruta -més que no pas una declaració de principis- on els centres fixen els seus objectius.
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada